La familiaritat - una arrogància i una obsessió o la facilitat de la comunicació i la preocupació pels altres?

Amèrica "familiaris" vol dir "família", "casa". Per tant, la "familiaritat". Significat de la paraula ha canviat amb el temps. A principis del segle XVIII en l'idioma rus, la paraula adquireix una connotació negativa. L'arrel llatina està perdent la seva importància anterior. mitjans de familiaritat ara inadequades, arrogància facilitat intrusiu.

La vida de cada un es divideix en una que està oberta a tothom, i el qui està darrere de portes tancades, amb la família o amics propers. Persona que entra en el cercle interior, interior, té dret a certes llibertats en el diàleg. Estimat un té el dret a donar consells no sol·licitats, assenyalen alguns desavantatges, com la roba o l'aparença. Suposem que una mare dóna a la seva filla cada vegada més gran assessorament sobre quin tipus de roba és preferible en una situació donada. La familiaritat és? En la majoria dels casos, no. Després de tot, una filla, també, pot ajudar a la meva mare amb l'elecció de la roba, guiat pel seu sabor.

Una cosa és quan un amic proper o familiar li aconsellarà alguna cosa per adaptar-se a la forma de vestir, i una altra molt diferent - quan les persones desconegudes que un copet a l'espatlla i dir alguna cosa com, "Amic, no s'ajusten a aquest llaç / jaqueta / jersei ". La familiaritat és? Sense cap dubte.

La idea que la familiaritat és i què no ho és, amb el temps, per descomptat, el canvi ja que les normes de la decència, la vida familiar. Per exemple, ara a la majoria de les famílies dels nens no criden als pares a "vostè", era molt natural per a un altre fa cent anys. Si es tira encara més enrere, trobarà divertit determinar que hi ha familiaritat. Això, per exemple, descriu el Saltikov -Schedrin a "l'antiguitat Poshehonsky." El jove saludat, li va lliurar la dama és cuidat, la mà - va ser descrit com "la familiaritat inacceptable".

Però tornant a l'actualitat. Hi ha coses que es poden discutir per persones desconegudes o companys de treball - el clima, la política i així successivament. I està clar que hi ha qüestions que una persona normal no és probable que vulgui discutir en públic i és poc probable que pateixin interferències en l'àmbit de la festa a ningú. I a Rússia s'accepta als estrangers i persones desconegudes entre si tornar a "vostè", va en un menys formal "que" un millor coneixement i comptant amb la resolució adjunta.

persona familiaritzada no vol reconèixer l'existència d'aquestes normes. Es desacobla i massa relaxat per parlar. En aquest cas, de vegades li sembla que la seva familiaritat - això és el que està dictada per l'amor i cura. No és cert. Ell en general indiferent a si mateix interlocutor, i la seva reacció. Ell realment vol expressar la seva, l'única correcta, punt de vista, d'imposar a tots els seus les úniques regles acceptables. No va dubtar el que posa al seu interlocutor en una posició incòmoda fent preguntes molt personals, donar consells no sol·licitats. Una transició fàcil a la "que" fins i tot quan es tracta d'un home gran que ell, per no parlar de la mateixa edat, no esborra les fronteres i crea nous problemes en la comunicació. Després de tot, cal respondre, i la facilitat de "-assenyalant" no és acceptable per a tothom.

persones familiaritzades simplement mal educats. A vegades no és desesperada, i bastant susceptible a l'educació. Si pateixen dels límits acceptables i del que està permès, llavors pot arribar a ser molt un bon company.