Els mètodes d'ensenyament de llengües estrangeres: directes, comunicatives

Sovint desesperada per aprendre un idioma estranger, recordant la seva experiència escolar, atrets per les promeses aprendre ràpidament l'idioma amb l'ajuda del mètode més recent. Es diu sovint no es fa cap distinció entre el que els mètodes de ensenyament d'una llengua estrangera, i que - els mètodes privats. Molts poden sentir parlar d'un mètode de joc, tot tipus de programes de drets d'autor. Anem a veure els mètodes i existents en l'actualitat les tècniques d'aprenentatge de un idioma estranger i posar l'accent en els seus avantatges per a la solució de certs problemes.

1. La gramàtica tradicional-traducció i un mètode lèxic i gramatical moderna

Aquest enfocament tradicional d'aprenentatge en la seva forma més pura s'utilitza a les escoles i universitats, fins a mitjan segle 20 i més llarg. L'educació es basa en una sòlida base de la gramàtica i el vocabulari de memorització (al nostre país - el vocabulari ideològicament correcte i de poca comunicació real). La principal habilitat dominat pels que va aconseguir mantenir l'interès per la llengua i no es va donar per vençut en el començament d'un viatge llarg i difícil - una lectura i traducció de textos, sovint - un enfocament altament especialitzat.

Malgrat les deficiències d'aquest mètode - l'escassa motivació dels estudiants, la formació d'una barrera de llenguatge, incapacitat per comunicar-se en situacions reals - que té els seus avantatges. En primer lloc - és un sòlid coneixement de la gramàtica. Aquest mètode és adequat per als estudiants amb pensament analític, que és un gran avantatge de material estructurant i la presència d'explicació lògica del fenomen, i no tots circuit clar en aquest cas les taules són el bon adjuvant.

Després de dècades en què els mètodes tradicionals d'ensenyament d'una llengua estrangera subjecta a una crítica exhaustiva, ja era hora de realització dels seus beneficis. I avui, en la seva forma més refinada, aquest mètode es coneix com lèxic i gramatical. Es presta atenció a les quatre habilitats lingüístiques, és a dir, no només la lectura i l'escriptura, però parlar i escoltar. Ha estat utilitzat amb èxit pels professors 'vella escola' i li permet demostrar les similituds i diferències entre les llengües natives i estudiats.

2. Mètode comunicativa

S'oposa fonamentalment a l'anterior. Com el seu nom indica, està dissenyat per aprendre a comunicar-se. Això requereix que l'ambient d'aprenentatge natural més i una necessitat real en la interacció. mètode comunicatiu implica mestre i l'estudiant de comunicació en la llengua meta, l'explicació de gramàtica es redueix al mínim. Se suposa que ha de ser adquirit de forma intuïtiva. Els errors en la parla, si és possible, no és possible fixar, en cas que no interfereixin amb la comprensió. La introducció d'aquest mètode va començar amb el 1970 amb la presentació de tots dos autors nacionals i estrangers. Ell ha permès que molts de desfer-se de la barrera de l'idioma, aprendre a comprendre l'idioma i parlar-molt més ràpid. De particular interès és despertar i moderns, ajudes de colors amb contingut rellevant. Especialment bons resultats assolits estudiants en edat escolar, que amb la suficient motivació per a l'aprenentatge d'idiomes realment es porta a terme forma "natural". Avui en dia, el mètode comunicatiu és reconegut com el més eficaç per a la formació del grup i és adequat per a la majoria dels estudiants d'idiomes. No obstant això, es requereix un alt nivell de formació del professorat. És amb la falta de qualificació i una comprensió dels conceptes bàsics d'aquest mètode està limitat per la seva crítica, l'essència consisteix a assegurar que l'estudiant no aprèn a parlar correctament i no ho fa pròpia gramàtica. Això no és del tot cert, perquè una gran quantitat depèn del període d'estudi, i dels esforços realitzats per l'estudiant.

Tècniques, formes i tècniques

Sovint, en la publicitat, es pot sentir les institucions educatives que a l'aula utilitzant els últims mètodes d'ensenyament d'una llengua estrangera. Més aviat, estem parlant de diferents formes d'educació (mètode d'immersió audiolingvalny et al.). Aquí, la paraula "mètode" no s'ha d'entendre com un enfocament fonamental, sinó com una manera de presentar el coneixement. En particular, moltes persones diuen que l'ús de mètodes interactius d'ensenyament d' un idioma estranger. Aquí estem parlant és certament útil recurs en línia, que és més aviat una ajuda, en lloc dels mètodes. I la forma popular d'entrenament, quan la interacció amb el professor es dóna, per exemple, a través de Skype.

En resum, podem dir que avui en dia es va fer evident que els mètodes d'ensenyament d'idiomes estrangers es seleccionen sobre la base dels objectius i característiques del grup o d'un estudiant en particular. És necessari per distingir-los dels mètodes i formes d'aprenentatge i d'entendre que cap dels mètodes no permetrà aprendre l'idioma en 2 mesos sense fer els seus propis esforços.