"El conte del capità Kopeikin": un resum. "El conte del capità Kopeikin" - un fragment del poema "Les ànimes mortes" de Gogol

Mentre treballava en el poema "Les ànimes mortes", Nikolai Gogol planejat per mostrar tots els costats foscos de la vida de la societat russa, incloent l'arbitrarietat i la indiferència de les autoritats per a la destinació de la gent comuna. Un paper especial es juga en l'aplicació de "El conte del capità Kopeikin" intenció ideològica de l'autor.

En un capítol del tema declarar indicat anteriorment? Podem dir amb confiança que impregna tot el primer volum. Davant els ulls dels lectors són els propietaris galeria alternativa i vívides imatges dels funcionaris provincials, que treuen el cap tràgic destí dels camperols, encara vius i morts fa molt de temps. I ara no és cap secret és el propòsit de la visita a la ciutat de N Sr. Chichikov, però no està clar qui és en realitat i el que les ànimes mortes. Va ser en aquest punt en el poema apareixen les pàgines de la història d'un ex participant en la guerra amb els francesos, que recorda més a la paràbola del lladre valent.

Història del cap

vida creativa repte era "El conte del capità Kopeikin". A la trama de "ànimes mortes" és, segons el propi autor, que va ocupar un lloc molt important, i per tant no podien ser exclosos del producte. Mentrestant la censura en el primer contacte amb el text del poema considerat el cap de la publicació vàlida. Com a resultat, Gogol tenia dues vegades per ajustar el contingut de la història del capità, el que subratlla la importància de la història en el contingut ideològic del poema "Les ànimes mortes". D'acord amb fonts documentals, l'autor estava disposat a suavitzar el to general de la narrativa sobre Kopeikin, però per evitar la seva eliminació del producte.

Oferim una tercera opció per explorar capítols aprovats per la censura d'impressió - l'original, per cert, va ser posat a disposició del lector només després de 1917.

La història dels capítols de "Les ànimes mortes": Resum

"El conte del capità Kopeikin" és la història del cap de correus, rica varietat de frases, adorns, figures del llenguatge, repeticions, de vegades fins i tot aparentment supèrflua. Transmet l'actitud del narrador de tota la història: no és res més que un esdeveniment feliç per a ell, el que podria ser la base d'una història o novel·la. Per què administrador de correus? En comparació amb altres funcionaris de la ciutat, que es distingeix per una major consciència - He llegit molt - i perquè va tractar de convertir el trencaclosques principal (¿qui és aquest Chichikov?) En una mica divertit. Tot d'una es va decidir que el comprador de les ànimes dels morts i el personatge principal de la seva narrativa, persona amb discapacitat i sense braços i les cames, que poden ser una i la mateixa persona. Fos el que fos, la història, el narrador per evocar pensaments dels funcionaris de la ciutat de la personalitat N Chichikov, es converteixen en el treball virtualment independent, el que subratlla una vegada més la seva insensibilitat - el capità perquè ningú comprenia.

La familiaritat amb el protagonista

D'acord amb el cap de correus, que va ocórrer poc després del final de la domèstica guerra contra Napoleó. Capità Kopeikin ha passat per molt en l'empresa, i el més important - va resultar greument ferit com a resultat de la qual cosa va perdre una cama i la mà dreta. Atès que no s'ha dut a terme cap mesura per a persones amb discapacitat, l'ex soldat es va quedar sense mitjans de subsistència, i va començar a pensar en què fer a continuació. Primer va ser al seu pare, però ell va respondre que la majoria es posen tensos, no aprofitats. Només hi havia una - a provar sort a funcionaris a Sant Petersburg, pregunti merescuda pensió.

món especial

Quan va arribar a la capital, el capità Kopeikin primera colpejat per la seva magnificència. Semblava tenir cap de les imatges dels contes de Sherezade al davant d'ella - pel que era inusual i rica. Vaig tractar de llogar un apartament, però massa car per anar. Jo havia de conformar-se amb restaurant ruble on van servir la sopa amb un tros de carn.

Després d'instal·lar-nos, vaig començar a reconèixer on anar. Va explicar que tots els caps a França, per tant, han d'anar a una comissió temporal. I va assenyalar la casa, situada a la línia de costa.

El primer viatge als funcionaris: Resum

"Una història de capità Kopeikin" inclou la descripció de "cabana Muzhichi" (definició de l'administrador de correu). Enorme vidre i miralls, marbre i laca balda gebre perquè prengui por. Encara que només sigui per aquesta imatge que evoca en la simple por del sol·licitant. Es posa al corrent contra el terrorisme i el porter al porxo: una fisonomia coll de batista i el comte ... Va entrar al capità de recepció arraulit a la cantonada, amb por de trencar inadvertidament algun gerro. Atès que el funcionari acaba de despertar, hauria d'esperar. Quatre hores més tard finalment va informar que el cap es donarà a conèixer avui. La gent d'aquest temps a la sala d'espera abarrotades molt. L'oficial va donar la volta als visitants i es va aturar davant de Kopeikin. El seu diàleg va ser de curta durada. donar-li un resum.

"El conte del capità Kopeikin" - la història d'un soldat defensor rus. Heroi immediatament va dir que durant la guerra es va convertir en discapacitat i no pot treballar ara, i per tant demana per a si qualsevol de les visites. El funcionari no va discutir i demanar a venir aquí a uns dies.

ànima festa

Tal resposta va inspirar el capità, confia que el seu cas per ho va decidir. Feliç, es va anar a una taverna, on va ordenar portar un got de vodka, pollastre i una ampolla de vi. Després vaig anar al teatre, i al seu retorn a la posada, fins i tot va tractar de colpejar a la vorera celebrada anglesa, si os de la cama va recordar discapacitat. Com a resultat, en un parell d'hores es va passar gairebé la meitat dels diners disponibles d'ell. D'aquesta manera es completa la descripció d'un dia feliç per a l'heroi Gogol.

"El conte del capità Kopeikin" continua la història de la segona visita oficial.

decepció

Després de dos o tres dies l'heroi va ser de nou a la casa de la línia de costa. Estava segur que ara se li donarà una gran suma de diners - alguns milers de pensions. Per tant, un cop més, vaig començar a relatar com heroicament vessada sang i es va lesionar. Però la resposta oficial va ser breu i categòrica: aquest cas només pot ser resolt pel ministre, i el seu encara. I li va donar una mica de diners per poder sobreviure abans de prendre qualsevol mesura. heroi frustrat va anar al seu restaurant. Sembla que en això i hauria d'haver acabat la història del capità Kopeikin.

protesta

No obstant això, el capità ja tenia un gust dels plaers de la vida a la capital, i per tant un resultat del seu cas, no està disposat. Ell és ombrívol al carrer. D'una banda - el salmó, pollastre amb tòfones, cireres, arbuzische, i per l'altre -. Promesa "demà" I decideix: cal per tornar a la Comissió ia buscar la seva. Per tant, "El conte del capità Kopeikin" rep una seqüela.

L'endemà, l'heroi era tot abans que el mateix oficial, i li va dir que necessitava, i menjar bé i beure vi, i una visita al teatre. La resposta va ser que els diners per al menjar abans de dictar resolució especial per a ell, i si ell vol floritures, cal buscar fons propis. Però ofèn Kopeikin venut des que va maleir tot el món en els funcionaris de la Comissió. Per alleujar el soroll, es va haver d'aplicar les mesures estrictes: navegar al lloc de residència. El capità només vaig pensar, 'Gràcies ja pel fet que la major part de la cursa no han de pagar ". Llavors va començar a parlar: "Tots els mitjans han de buscar-se a si mateix, llavors, bé, em sembla."

S'acaba amb "El conte del capità Kopeikin" que va portar l'heroi al lloc de residència, i després tots els rumors sobre ell s'han enfonsat en l'oblit. Un parell de mesos en els boscos de Ryazanschine aparèixer banda de lladres, encapçalada per "No hi ha ningú més ...". En aquesta història el cap de correus interromput.

detalls artístics en la narrativa

A "el conte de capità Kopeikin" Nikolai Gogol utilitza amb mestria els mitjans d'expressió. Per exemple, es diu molt retrat de Suïssa. Es compara amb el Generalísimo, mentre pug ben alimentats. un home sense ànima a tal, mirant cap avall sobre els altres, certament no fins el capità i els problemes similars.

Gogol descriu en detall la casa a la línia de costa i una recepció, que rep els visitants. Que va costar pom d'una porta. Kopeikin que la va veure arribar a la idea que primer ha o dues hores per a fregar les mans amb sabó i després prendre en ell. I el luxe i la brillantor emanava tant fred que tot el món es converteix en clar que no hi ha res a esperar ajuda.

És també digne de menció que el funcionari no es nomena per i sobre les posicions és difícil de jutjar. I el capità només té un cognom. Tal generalització empeny significativament els límits de la narració, fent un cas especial en el típic.

Característiques de la primera versió de "El conte ..."

Com ja s'ha assenyalat, els censors va permetre la publicació de la tercera edició del cap. La diferència essencial entre diferents versions de la història és a la final. En una primera realització, l'èmfasi de Gogol en el que va succeir a l'heroi al seu retorn de Sant Petersburg. Aquí està el resum.

"El conte del capità Kopeikin" va parlar de com el protagonista va ser la venjança. Va reunir a tot un grup de soldats descontents i els va instal·lar al bosc. Colles aguait qualsevol persona el treball estava relacionat amb el Tresor. I va aparèixer en els pobles, on va ser nomenat per a un mandat de pagament de les quotes i se li va ordenar lliurar tota cap demolit, va escriure un rebut als pagesos que els impostos que van pagar. Està bastant clar que aquesta opció no podia disposar d'energia i acaben en la "Història de ..." només hi ha un esment dels lladres, que va dirigir el "ningú més ...".

Es va posar fi a la història del capità notícia inesperada. Kopeikin es va anar a Estats Units, on l'emperador havia enviat una carta demanant-los que no es tractava de tocar una banda de persones. I va cridar a mostrar misericòrdia a tots els que han estat ferits en la guerra. El rei va prendre la decisió de no processar.

La diferència entre les diferents versions de "Tales of ..." també s'aplica a la col·locació dels actors i les seves frases parlades. Però aquí s'han produït els grans canvis. En la seva conclusió funcionaris de la parla es va adaptar a dir, que els valors ideològics en general no es canvien. Més important encara va ser el fet que l'autor ha canviat una mica la imatge del capità Kopeikin. Va interpretar a l'heroi un home que desitjava unir-se a la vida bella a la capital, va ser en part la causa dels seus problemes (en referència a l'exigència de diners en vi, bon menjar, teatre).

El contingut ideològic dels capítols

El significat de "El conte del capità Kopeikin" rau en el fet que Nikolai Gogol crida l'atenció del lector sobre la relació entre el govern i depèn de la voluntat del seu poble. El protagonista no aconsegueix ajuda a la capital, i es va obligar a buscar la manera de sobreviure, rebel contra l'opressió, la crueltat i la injustícia regnant a Rússia feudal. És significatiu que els lladres van saquejar només aquells que estaven relacionats amb el tresor, i no van tocar la gent que passa en la seva necessitat. D'aquesta manera, ells estaven intentant aconseguir el que se suposa que és per la llei com els defensors de la Pàtria. La situació anterior condueix a la idea que les forces progressistes del país, tot i que encara de forma espontània, però està a punt per venir a enfrontar-se amb l'arbitrarietat existent. Amb reminiscències d'aquest aixecament popular dirigit per Stepan Razin i Pugachev, que mostra la força i el poder del poble.

Què és "El conte del capità Kopeikin"? En aquesta línia, cal tenir en compte una vegada més. Nikolai Gogol, hàbilment retratada en la novel·la "Les ànimes mortes" ciutat de província i els seus habitants, aquest capítol porta l'acció a la capital i crea una imatge contradictòria de Sant Petersburg, on el món noble i rica, que recorda els famosos contes de Sherezade, oposat al món dels oprimits i els pobres, tot just a final de mes. Això va permetre que l'autor d'imaginar la vida de Rússia en tota la seva plenitud i diversitat.