Cultura de llengua escrita: rus

La cultura del discurs oral i escrit és un reflex dels pensaments i opinions d'una persona en forma de sons o en la representació gràfica. La creació de signes que representen elements de sonor requereixen molt de temps. Hi va haver una formació d'escriptura. El discurs oral va sorgir molt abans que el seu gràfic. I això és bastant comprensible. La forma escrita, per regla general, es dirigeix a una persona que està absent en aquest moment. L'escriptor no té l'oportunitat de dir alguna cosa directament al seu lector, i per tant el recorre a través del text. La cultura de la parla escrita va néixer simultàniament amb la formació de la societat, la socialització de l'home.

Llenguatge literari

Cal distingir el concepte de llenguatge literari de la forma de presentació utilitzada en la creació d'obres d'art. Aquest últim terme és més gran. La base per a escriure aquests textos és l'ús del llenguatge literari acceptat en la societat, però el seu concepte és diferent i troba la seva reflexió en el fet que els artefactes artístics de l'obra estan profundament imbuïts de girs metafòrics amb els nombrosos usos de belles formes de parla. La funció més important d'una paraula és la presentació del pensament i la comunicació del coneixement en diversos àmbits. Al mateix temps, el llenguatge literari és estètic i conté per si mateix l'ús de frases parlades, així com diversos dialectes.

La llengua literària és l'element mitjançant el qual, juntament amb factors econòmics, polítics, socials, es crea la unitat de la nació. Es tracta d'un tipus de codi de comunicació entre persones d'una o diferents cultures.

Parlar i parlar en llibres

El llenguatge literari té dues formes: escrites i orals. Al mateix temps, es presenta una comunicació entre persones, tant de llibre com d'interpretació col·loquial. En la parla oral, es pot utilitzar tant la forma literària com la oral, depenent de la percepció de la persona en la societat, els seus hàbits, l'educació i les normes personals de conducta. En aquest cas, el discurs escrit es mostra amb més freqüència en forma de llibre. És l'àmbit de la comunicació el que determina l'elecció del material lingüístic, que forma i determina els tipus de presentació.

El discurs del llibre és àmpliament utilitzat en àmbits polítics, legislatius i científics de comunicació, així com en forma de conversa en reunions oficials i celebracions, quan s'aproxima als empleats de major rang, en entorns familiars o familiars. Al mateix temps, aquesta forma de parlar sempre es construeix d'acord amb les normes establertes de la llengua literària, la regla principal de la qual és l'existència de propostes lògiques relacionades, que difereixen en una clara manifestació de pensaments i que tenen final. El discurs del llibre no permet els salts aguts d'un pensament, que no va arribar a la seva conclusió lògica, a un altre.

La terminologia científica, el vocabulari comercial oficial, s'utilitza àmpliament. La majoria de les paraules no tenen una restricció o distribució clara entre la parla, la paraula oral i escrita. S'utilitzen àmpliament en diverses formes i generalment són acceptats. D'aquesta manera, es crea un fons que, lògicament, omple el vocabulari especial per a aquesta o aquella forma d'exposició.

El concepte de cultura de la parla

La cultura del discurs oral i escrit és una visió concreta i correcta de les propietats del llenguatge i les seves capacitats en el context de la comunicació quotidiana. Com a regla general, pressuposa la presència d'un alt nivell d'educació general i desenvolupament cultural en una persona, així com el desenvolupament del seu pensament i esfera cognitiva. La cultura de la parla escrita és una representació del significat previst amb el llenguatge literari i els termes tècnics a l'hora de presentar material a un oient potencial.

La cultura del discurs com a ciència

La cultura del discurs com a ciència està estretament relacionada amb diverses orientacions lingüístiques i no lingüístiques. També és obvi la seva connexió amb la lexicologia i la semisologia. Entre les ciències lingüístiques, la influència del curs de la llengua russa moderna està àmpliament difosa , que és fonamental per estudiar les normes de l'exposició literària en totes les seves derivacions. És útil utilitzar les qualitats comunicatives del discurs, així com la seva precisió i coherència. La correlació d'aquestes qualitats amb la compatibilitat semàntica enriqueix el llenguatge emprat per escrit.

La cultura del discurs escrit del professor serà diferent dels mètodes de presentació utilitzats pel director de l'organització comercial, però els fonaments i les regles principals seran idèntiques en ambdós casos.

Les característiques de la interacció s'observen entre la cultura de la parla i la lexicografia. S'han creat molts diccionaris i manuals especials sobre aquest problema. Al seu torn, un entrellaçat proper amb l'estilística, l'estudi del funcionament de les eines lingüístiques i l'avaluació dels aspectes qualitatius del seu ús explica la conveniència d'utilitzar certs elements, expressions i l'ús de diferents estils. La cultura de la parla escrita inclou el coneixement de disciplines lingüístiques com la sociologia, la lògica, l'ètica, la psicologia, l'estètica, la pedagogia i la crítica literària. La influència no només de les ciències filosòfiques, sinó també de les tècniques, es fa seguiment constant, a causa de l'aparició de nous descobriments.

La teoria moderna de la cultura del discurs

La cultura del discurs escrit és un concepte molt ampli, que inclou moltes ciències i coneixements. L'aspecte normatiu té un paper molt important aquí. A més, la societat moderna i les normes adoptades en ella tenen una gran influència en el desenvolupament d'aquesta disciplina. Així, els llibres creats a principis del segle XX, com ara la "Puresa i correcció del discurs rus" de Chernyshev, ara són irrelevants a causa de l'ús del dialecte d'aquella època i de les formes de paraules especials inherents a aquesta època.

La introducció de noves paraules, termes i conceptes també segueix inseparablement la introducció de correccions al concepte del llenguatge literari del nostre temps. Així, la cultura de la parla escrita, la llengua i la societat russes passen junts. La seva existència està inextricablement relacionada amb l'ús de formes i torns de paraules prèviament acceptats, però avui poden semblar pretenciosos i fins i tot inacceptables per al seu ús. Avançant al progrés tecnològic, el llenguatge literari està experimentant canvis en el domini de la nova terminologia i la seva àmplia aplicació.

Avui en dia, la cultura d'un discurs escrit d'una persona de negocis en qualsevol camp del coneixement està plena de moltes paraules i frases noves inherents al nivell actual del progrés tecnològic i els termes utilitzats, de vegades procedents d'altres llengües i cultures.

Estil oficial i comercial

La cultura d'un discurs empresarial és una combinació de diversos dispositius i mitjans lingüístics que s'utilitzen en l'àmbit del servei de les relacions comercials oficials. Per tant, això es refereix a una àmplia gamma de relacions comercials formals, en diverses situacions utilitzant el processament documental de la informació entrant. L'amplitud de l'aplicació d'aquesta ciència suposa l'existència d'estils comercials diferents:

• Oficial-empresa (o clerical);
• Legal;
• Diplomàtic.

Estan íntimament entrellaçades, però tenen diverses diferències que reflecteixen el propòsit i els mètodes per aconseguir-ho. En utilitzar l'estil diplomàtic, la tasca principal és negociar, la naturalesa de les etiquetes d'aquestes relacions.

L'estil legal inclou el llenguatge de la legislació i la normativa, en què hi ha moltes enumeracions de diverses condicions i circumstàncies que condueixen a l'inici de la responsabilitat.

L' estil d'expressió oficial i empresarial expressa les característiques específiques dels girs lingüístics que satisfan les necessitats d'entendre i presentar dades per a tots els participants i grups d'interès.

Al mateix temps, la cultura d'un discurs escrit d'un advocat, per exemple, pot incloure l'ús d'un estil legal, i en algunes situacions on és necessari aconseguir una unitat de tractats, l'ús d'un estil diplomàtic. Rarament s'utilitza només un dels estils del professional i qualsevol altra activitat d'una persona.

Normes lingüístiques per a la redacció de documents

La cultura del discurs escrit i les normes per a la tramitació dels documents oficials i els actes normatius estan indissolublement lligats als requisits que contenen informació constant i pressuposen una simple substitució de dades relatives a una situació o persona determinada. Per a diferents documents legals, s'apliquen categories permanents que s'accepten a la comunitat empresarial, així com es confirma legalment.

La substitució de variables dels elements continguts en els textos empresarials amplia el rang de cerca de les possibilitats de visualització, aplicació. En aquest cas, pot haver-hi algunes dificultats relacionades principalment amb la correcció de l'elecció del vocabulari utilitzat, les seves formes i la interpretació, la transferència de l'essència de la pregunta i la selecció de mitjans gramaticals capaços de transmetre l'estil comercial del text i el seu significat a través de les construccions del llenguatge. Al mateix temps, els termes que són adequats no només per interpretar determinats processos o propietats són àmpliament utilitzats, sinó que també es dirigeixen a persones físiques i jurídiques en la facturació del discurs pròpia de l'estil empresarial.

L'etiqueta del discurs

L'etiqueta del discurs consisteix en l'ús i l'aplicació de determinades normes cerimonials, així com el compliment dels protocols diplomàtics. L'adhesió a aquestes normes s'accepta en la referència als funcionaris de tots els rangs, advocats, metges, guàrdies d'un ordre, els empleats que ocupen càrrecs més alts.

La cultura de l'expressió escrita i l'etiqueta del discurs administratiu suposa una crida a un soci o interlocutor que utilitza expressions de veu específiques. Això és especialment important en la comunicació personal amb la tercera persona. Com a regla general, hi ha diverses restriccions sobre l'ús de determinades paraules i les seves combinacions, que porten un color agressiu o negatiu, i obligatòries són la visualització del degut respecte i referència a la posició mantinguda. Més sovint es requereixen regles detallades d'observança de l'etiqueta de veu a la salutació i l'acomiadament, expressió de gratitud o disculpes, felicitació o sol·licitud de referència personal.

A diferència de moltes llengües occidentals, en rus hi ha dos pronoms: "tu" i "tu", que defineixen clarament la posició social de la persona a qui s'adreça l'apel·lació, així com la naturalesa de les relacions entre persones, la presència d'un funcionari en la seva comunicació. Per tant, l'ús de la forma de tractament per "tu" pot posar en situació de vergonyosa tant el destinatari com el propi escriptor, ja que infligeix un insult a la persona i expressa una invasió a la dignitat humana.

Correcció del discurs

El sistema gramatical de paraules percep diversos factors socials i té una resistència suficient per a ells. Seguir les regles de moltes maneres defineix un concepte com la "cultura del discurs escrit". La llengua russa és rica en moltes regles gramaticals, però al mateix temps, la seva abundància cobreix totes les variants possibles de la seva aplicació en qualsevol situació i gir.

Les normes literàries de la gramàtica, a diferència d'altres nivells del sistema lingüístic, són fàcilment susceptibles de regulació. Estan àmpliament estudiades, tenen el seu propi sistema de codificació. Tanmateix, també estan subjectes a canvis sota la influència d'esdeveniments històrics, però són més estables, a diferència de les ciències com la formació de paraules.

La riquesa de la cultura del discurs

El nivell de cultura de la parla i la seva exposició escrita no depèn, en gran mesura, del coneixement, de les normes acceptades, de les regles de la lògica, sinó també del domini de cada una de les riqueses inesgotables del llenguatge i la capacitat d'utilitzar-les lliurement en el procés de redactar els seus pensaments. El llenguatge rus ha estat reconegut des de fa temps com un dels més rics. La seva latitud es calcula per les reserves de girs lèxics i fraseològics, així com per la coloració semàntica de cada element individual i per les immenses possibilitats de la seva aplicació.

També s'observen la riquesa de la fonètica, les possibilitats de combinacions de diverses formes de paraules, la varietat de sinònims i variants lèxics, gramaticals i fraseològics, la compilació de construccions complexes que transmeten l'entonació del discurs. Tota aquesta abundància permet a l'escriptor expressar els estats d'ànim i els significats més delicats, els matisos emocionals de la informació transmesa. Abans d'abordar amb facilitat les paraules russes, podeu transmetre el so de la música, els matisos de colors, els sons i els sorolls, la brillantor i la inusualitat de les fantasies i els somnis, de qualsevol fenomen natural i de sentiments humans a tota la paleta.

La cultura de la parla escrita, la seva riquesa en un sol individu es determina per la quantitat de mitjans lingüístics amb els quals coneix i pot gestionar lliurement, compondre el discurs, capaç de transmetre en cada situació específica les subtileses de la pregunta o tema en discussió. La riquesa del discurs està determinada per l'abundància de l'ús de diversos mitjans i maneres d'expressar el mateix concepte amb l'ús de diferents formes amb un origen excel·lent. L'ús de la formació de paraules mitjançant l'addició de prefixos, terminacions, sufixos a l'arrel de la paraula revela possibilitats gairebé il·limitades per a l'aparició en parla de noves expressions que transmeten un altre o més estat d'ànim exacte, és a dir.

En essència, la cultura de la parla escrita: què és? Es tracta d'un ús competent i oportú de les frases literàries i la capacitat d'expressar clarament els seus pensaments. És una oportunitat de portar-los a qualsevol oient.