Regles llegeixen francesa per als maniquís

Regles de lectura francesa semblen molt complicat. Poti-poti de consonants i vocals, la meitat dels quals no poden ser llegits, una gran quantitat de sons estranys, alguns bars i enganxa sobre cada vocal (signes diacrítics). Però aquí hi ha alguns fets que es veurà en aquests reptes de manera diferent.

Es va triar la noblesa francesa en la Rússia tsarista com a obligatori per a qualsevol persona educada. Les raons no són només polítiques. Aquest llenguatge pot expressar el pensament més "moderna". Això no és broma, i això fa que tothom va començar a llegir llibres d'escriptors d'aquest país en l'original. La llengua francesa és lògic, elegant i profund. Com era d'esperar, es va parlar i escriure molts pensadors i filòsofs.

Conèixer les regles llegeixen la llengua francesa, que està en el 99% dels casos serà capaç de llegir una paraula desconeguda i sense un sol error. Això no es pot dir sobre l'anglès. En comparació amb els francesos, que abunda en excepcions.

Les regles més simples de lectura en francès

Tenim una llista del que definitivament necessita saber per començar i que serà sense por d'avançar.

1. L'èmfasi està sempre (sense excepció) cau en l'última síl·laba. Juntament amb grassirovaniem, amb vocals nasals es tracta d'una melodia única d'expressió. Cartes -S (tant dans, tapis), -t (en enseignement, PARLANT), -D (en el segon, Phard), -Z (en assez), -X (en aux), -P ( en ASTAP), -g al final de les paraules no es pot llegir. Tampoc combinació de lletres pronunciades. No llegir les paraules al final de la lletra r, en combinació -er. Per exemple, parler (Parle).

2. La lletra "i" mereix una descripció separada. Observi on es troba: síl·laba oberta o tancada àtona o no, si és al final d'una paraula. Per descomptat, la lectura de les normes franceses yayka quan s'arriba a la pronunciació de les vocals, en realitat requereix molt de temps per recordar. En primer lloc, anem a entendre que si es cau i l'èmfasi de la síl·laba està tancat, es llegeix a prop de la russa "i". Si la síl·laba és oberta, la carta es converteix en lectura suau i divertida com un rus "i" com en la paraula de mel, només una mica diferent - més profund. A tall d'exemple que donem és àmpliament utilitzat regarder paraula (mirar). Disposa de dues lletres "I" que es llegeixen de manera diferent - perquè la primera síl·laba és oberta, l'última - tancat.

3. En cap cas no va llegir la lletra h, la seva tasca - per dividir les vocals. En altres casos, s'anota. Però la combinació ch es llegeix com "sh" (en anglès es pronuncia com "ch"). Per exemple, l'atzar (casualitat), xacal (xacal). Altres combinacions de vocals populars: pH - el so de "f", TH - el so de "T". Per exemple, Phare - Far, Théorème - teorema.

4. Els vocals nasals - és la sal i la ratlladura de la llengua francesa. Proporcionen un so característic i únic de la veu. Amb l'hàbit, que pot semblar força complex. No obstant això, la seva sonoritat, per descomptat, a compensar totes les dificultats. Es pronuncien al nas, com quan s'aproximin al nasal "n", però sense entrar-hi. Nasals es vocals abans de les lletres n i m. Un total de quatre vocals: i, a, o, u. Aquestes lletres s'inclinen davant Mai es van duplicar i nn mm, o davant altres vocals.

5. La lletra "a" es comporta tan difícil com en anglès. Com a regla general, es llegeix com "per a". Però abans de les lletres -i, -i, -i, que es llegeix com "c". Però si ella té una "cua", que sempre es llegeix com "c". Per exemple, comme ça (com sa) - així.

No tot és llegir les regles de la llengua francesa. Això no és ni tan sols la totalitat dels seus principals disposicions. Però no intenti assaltar el francès. Regles de la lectura per aprendre millor en petites porcions. La principal dificultat per a la majoria dels estudiants no són en si mateixos les regles, i que dosifiquen la informació errònia. Pronunciació Suposem que de la lletra "i" és millor dedicar una sessió en el seu conjunt, sense ser distret per altres sons. Aprendre les regles de lectura a l'engròs francesa, corre el risc d'arribar a una conclusió, a la qual més d'un estudiant vi: "és molt difícil".