Quines són les funcions dels adjectius? Una llista d'exemples de la utilització de la paraula

Parts de l'oració - mecanisme ben coordinada en la qual cap element superflu. Sorprenentment, en cada idioma, aquest mecanisme s'ha organitzat de manera diferent. El fet que en una llengua pot ser expressat en dues o tres paraules, en un altre requeriria la construcció d'una proposta bastant complexa. Per això és molt important per a l'estudi de les llengües estrangeres no s'acosta a la gramàtica d'una manera descuidada, i per tractar d'entendre cada regla - de fet, cap d'ells està buida i sense sentit.

Adjectiu és una de les peces clau de l'oració, donant a la gent l'oportunitat de descriure clarament el món. No obstant això, té els seus propis matisos en els diferents idiomes del món. Aquesta estructura i el lloc de l'oració, i la coordinació amb altres parts de l'oració, i per descomptat, les funcions que s'assignen a l'adjectiu. En aquest article anem a veure i comparar la funció d'aquesta part del discurs en diversos idiomes europeus.

Les propietats comunes

Llavors, quines característiques tenen els adjectius? La llista és prou gran.

En primer lloc, l'objecte de la interferència adjectiu indica senyal. Això vol dir que la propietat és descrit pels vius constant o un objecte inanimat (un amic lleial, una llar agradable). signes no de procediment també es denominen adverbis, però aquests símptomes no són ja objecte, i per a l'acció (córrer ràpid, bonica pintura).

Si l'adjectiu té enllaç directe amb el substantiu, que ha de ser capaç d'adaptar al seu "cap". Diferents idiomes tenen diferents categories de substantius: nombre, gènere, cas, declinació. Totes aquestes categories adoptin adjectius - la llista de categories d'ells es veu exactament el mateix.

relació

També adjectius estan estretament interconnectats amb altres parts del discurs, penetrant entre si i fer més rica. Pronunciat aquesta la seva connexió amb pronoms i els números. En la unió d'aquestes parts de l'oració en el seu temps, i tot nombre ordinal, responent a la pregunta "quin és el projecte de llei?", Així com el pronom relatiu i interrogativa "que" i "això". També cal destacar l'efecte de descriure l'objecte a través del sagrament, que va donar a llum als verbs i els adjectius. Una llista d'aquestes formes és molt gran (veler, Tigre). Comunió també és compatible amb l'objecte i proporcionar un senyal de procediment.

transformació adjectiu

naturalesa secundària adjectiu posa l'accent en la forma de la seva formació. Molt sovint es forma a partir de substantius, centrant-se en algunes propietats clau o signes. Per exemple, els gerds ens van donar un color carmesí, i l'angle de - la marxa angular. Adjectius que indiquen l'objecte pertany a una altra - l'exemple més notable de l'estreta relació entre aquesta part del discurs amb els substantius. Aquesta flexibilitat és diferent idioma rus, on els adjectius possessius es formen sovint: l'avi llibre de - un iaio llibre.

En les formes d'Anglès i Alemany estan desapareguts. En el llibre d'Anglès avi pertany al llibre indica avi avi nom possessiu. En alemany hi ha gairebé idèntica a la forma simplificada, que s'utilitza amb noms propis: Anàs automàtic. No obstant això, el més sovint el paper és una forma especial del genitiu: Das Buch des Grossvaters, mentre que en primer lloc és el tema, no el seu amo.

Anglès és conegut per la conversió - transició completa d'una part de la paraula a un altre sense cap canvi visible. conversió i adjectius Afectats - humit (mullat) pot ser un substantiu que significa "humit" sense dificultat. Una prima en el "prim", és a dir en un context particular serà el "stroynet" verb.

En alemany, un mecanisme similar fa que l'adjectiu en sentit abstracte. Schwarz en el sentit de "fosc" quan s'agrega l'article adquireix el significat de "foscor". També és possible convertir en el nomenament dels éssers vius amb un signe anomenat produir un adjectiu, der irre - «boja», der Taube - «sord». Afegint l'article per l'adjectiu funciona en francès: Le ciel est bleu (adjectiu); Li bleu (substantiu) du ciel. Bleu funció sintàctica en el seu lloc en una frase, i també la presència de l'article dóna raons per creure que li bleu substantiu. D'aquesta manera substantiu li bleu, excepte el valor principal (la designació de color - blau, blau), i l'altre té, per exemple: roba de protecció, camisa blava, principiant, hematoma blau.

adjectius d'endeutament

Hi ha diversos tipus de préstecs de l'exterior d'adjectius, depenent del seu grau d'adaptació a les realitats de la llengua d'acollida. En aquest sentit, hi ha diversos d'aquests tipus:

• rastreig complet - la paraula no pateix cap canvi, el sistema no té llenguatge declinació. En general, aquests inclouen termes específics per a l'estil (retro, rococó), així com els tons de color sofisticats (Marsala, indi).
• Sufixos - la majoria dels adjectius prestades grup de volums. Un fet interessant és que acaba de prendre en homòlegs de la llengua d'acollida i estrangers sufixos d'adjectius. Llista d'ells prou gran. sufixos francesos -Aire, -ique i -si modificades i completades al Ar- -s sufix natural. També és molt popular sufix -ichesky: legendaire - llegendària; Diplomatique - diplomàtic. Sufix grec-IR en la llengua russa es converteix en ary, -ichesky: higiènic, fotogènica i heroica.

adjectius grans i potents

Llista d'adjectius de la llengua russa és molt alt gràcies a potencial de formació de paraules d'aquesta part de l'oració.

La funció dels adjectius en una oració - o la definició (Es llegeix un bon llibre), o part d'un predicat nominal compost (ara sóc molt enèrgic). En el primer cas, l'adjectiu es col·loca davant del nom, el segon - després.

La funció i el potencial de formació de paraules es poden dividir tots els adjectius. La llista consta de tres elements:

1. Qualitat - és un símptoma directe que es pot sentir pels sentits (vermell, fort, salat). Tals adjectius variar en graus de comparació (més alt - el més alt), i també poden tenir una forma curta (crític, greu). Si hi ha una necessitat d'augmentar el valor de l'adjectiu es pot repetir: blau, cel blau. A partir d' adjectius qualitatius formar adverbis i substantius abstractes: bell - bella - bellesa.
2. Relativa - (- feta d'alumini, una costura - destinat a la costura d'alumini) objecte descrit amb un altre objecte o concepte d'unió. No tenen graus de comparació, ja sigui de la forma curta, i no poden formar adverbis.
3. Possessiu - indiquen l'afiliació a qualsevol persona (humà o animal) - tabac avi, cols de fes.

De vegades una transició de la categoria adjectiu relatiu a la qualitat. En aquest cas, el canvi i l'establiment de: cua de guineu - somriure de guineu (que significa: astut, fals).

Una característica important és la capacitat dels adjectius russos a declinar - canvi de tipus, nombre i cas d'acord amb el substantiu de control (casa de maó - paret de maó - columnes de maó).

llengua de Shakespeare

Hi ha algunes característiques que, a diferència de la de Rússia, no tenen els adjectius en anglès. Llista d'ells és petita, però suficient.

En contrast amb els adjectius rus, anglès completament immutables. guineu vermella, flors vermelles, paret vermella - totes aquestes frases la paraula "vermell" es deixa com està, sense tenir en compte el nombre i el tipus de substantiu.

adjectius qualitatius i relatius distingits en l'idioma anglès. Llista de característiques és gairebé el mateix que a Rússia, a excepció d'un fet - adjectius anglesos no tenen una forma curta.

Com un adjectiu pot entrar en un nom abstracte (el misteriós - alguna cosa misteriós). Sick (pacient) entra els malalts (els pacients, els pacients) afegir article. Igual que a Rússia, adjectiu anglès com la definició precedirà a un substantiu (una casa buida), així com un predicat - a la conclusió que (la casa està buida).

Les raons de la manca d'adjectius possessius s'han discutit anteriorment.

Goethe idioma

Molt en comú són l'anglès i alemany adjectius - la llista de característiques és gairebé idèntica. No obstant això, hi ha una diferència important, la combinació d'adjectius alemanys amb el rus, - la capacitat d'inclinar. Ein billiger Haus - «casa barata" en plural es converteix en billige Häuser. Fi de canvi de gènere, nombre i cas de l'adjectiu (guten Kindes - bon nadó, gutem Tipus - bon noi, guten Tipus - nen bo).

Depenent de si estem parlant d'uns objectes específics o aleatoris, els adjectius es declinen en els febles (Vater gute der - aquest és un bon pare), fort (Ensenyar Vater - un bon pare) o mixt (Ensenyar ein Vater - un bon pare) tipus.

Llenguatge de l'amor

Un molt en comú amb els adjectius són alemany, francès - una llista de similituds n'hi ha prou. Varien segons el gènere (Il est joli - era preciós, elle est jolie - ella és preciós) i nombres (Le livre intéressant - llibre interessant, els livres intéressants - llibres interessants), cas declinació no tenen. També varien en funció del grau de comparació (Grand - Plus Grand - Li plus grand).

Una característica interessant dels adjectius francesos - la capacitat de canviar el valor, depenent de si, abans o després del substantiu que són. Un homme valent - home valent, mentre que el homme valent ONU - un bon home.

tranquil·litat idioma

Llista d'adjectius en finlandès és molt gran i és complex. Igual que a Rússia, els adjectius concorden amb el substantiu en nombre i cas (i tots ells a Finlàndia del 14 al 16).

Alguns adjectius no canvien en els casos:

- ERI diferent;

viime - darrera;

ENSI - al costat;

koko - a.

L'adjectiu també pot estar davant de les paraules que defineixen: tal·lus Kaunis - una casa; i després que - Talo en Kaunis. - Casa bonica. També hi ha graus de comparació (Iloinen - alegres; iloisempi - més divertit, més divertit; iloisin - el més divertit, diversió).

Similituds i diferències

Per tant, en tots els idiomes adjectius fan la funció de determinació de la qualitat de l'objecte. L'alineació amb el subjecte en una llengua diferent té les seves pròpies característiques. Llista d'adjectius en finlandès i el rus seran alhora característiques generals i distintives. El mateix s'aplica a altres idiomes, tot i la proximitat del seu vocabulari i la gramàtica.