"Per la fi del món": el valor Fraseologismo i el seu origen

Tot el que un nen escolta, "E Iván va anar a terres llunyanes ..." Llavors estava clar que això és molt, molt lluny. Això és només si no hi ha preguntes en aquest sentit no es planteja en els nens, els adults poden pensar. El que és realment importància Fraseologismo "terres llunyanes"?

Per pomislio bi

Per descomptat, el significat més obvi familiar per a tots des de la infància, és absolutament cert. En el context de l'actual comprensió dels contes, de totes maneres. Significat Fraseologismo "terres llunyanes" - en realitat "massa lluny", i sovint també en una direcció desconeguda. Sinònims bé pot parlar de l'expressió "Qui sap on", "on els vedells són Makar no cisellada", etc. I potser, l'home nascut al segle XX, l'home, escoltar contes de fades només en la infància, com un ingenu conte contes, això és suficient.

Això no sempre és un conte de fades eren molt divertit per als nens. I no és tan inofensiva expressió "molt lluny". Significat Fraseologismo molt lluny del nostre habitual "lluny". Encara que en cert sentit, també és molt, molt lluny.

D'acord amb la teoria dels estudis culturals excel·lents i folklorista conte de Propp - un antic mite, un recompte d'un antic ritual, ja oblidada, es fa ressò de les creences passades. Verbal tradició s'ha mantingut, però el sentit pràctic, un cop que s'omple perdut. És per això que sovint semblen contes contemporanis absurd. Des del punt de vista de la interpretació d'un resident de la pila lògica del segle XX dels esdeveniments en la història no resisteix un examen - que pertany per defecte a la literatura infantil. Després de tot, els nens no són la lògica important, que no s'adonen de les incoherències!

Però, de fet, no hi ha inconsistències. Només desxiframent del codi es perd. Entendre una història, literalment, sense saber la seva històrica subtext, culturals, mitològics - el mateix que deia "a pomislio bi" ( "Qui hauria pensat") com l'expressió russa, més que com un serbi i es pregunten abracadabra absurd. Això s'aplica a tots els elements d'un conte de fades, entre ells, semblaria definicions òbvies, com "terres llunyanes". valor Fraseologismo té les seves arrels en un passat profund, ja oblidat. Els seus contemporanis ni tan sols coneixen el veritable significat de frases aparentment innocents.

entretinguda matemàtiques

Per cert, per què són "molt lluny"? El que fa l'idioma, construït sobre un exemple molt simple de la multiplicació? De tres a nou ... vint. Per què no simplement dir - i-set països? També és més fàcil.

Hi ha una teoria que explica aquest matís representen tradicions. La mesura va ser una ternària numèrica del sistema, i que dels nombres es formen en tal una manera intel·ligent. Vint exposen al poder de la tradició com "lluny". així valor Fraseologismo determinat, sembla bastant lògic. No utilitzi si el decimal es va considerar 03:00. No obstant això, es planteja la qüestió tridesyatom regne. Deu no és un múltiple de tres. Tres - el nombre del sagrat, i no només en la mitologia eslava. I al lluny - no es tracta només tres, multiplicat per nou. Això multiplica per tres en tres ocasions. Després d'un nen de nou - és també una de tres multiplicat per tres:

3 * (3 * 3) = 3 * 9.

Durant tres dies, nou dies ... Números familiar, oi?

Hi ha una altra característica de l'fada de contes moment. Aquesta història de construcció relacionats amb el lloc que està molt lluny. Fraseologismo valor realment es redueix a "lluny". És el lloc distant, desconeguda i invisible on el protagonista ha de penetrar, superant moltes dificultats i obstacles. I ningú sap a on anar. Més precisament, no hi ha un sinó ... conductors. Llop gris. Crow. Baba Yaga. Sol o el vent. Clàssic esperit tòtem tutor. Bruixots, que viu en una casa amb una estacada de calaveres. Elements. Els conductors curiosos, ¿no és així?

I l'heroi és sempre un viatge després que ell hagi comès la infracció, o impulsat pel desig de tornar al soci que van morir sap on. Un delicte menor s'expressa habitualment en l'incompliment de la prohibició, violació del ritual. El més proper analogia - l'incompliment de les tradicions tribals, un ritu d'iniciació fallat, després de la qual cosa el delinqüent expulsats de la tribu.

convidats de fora

Soci que va morir en el regne de Molt Molt Llunyà sense deixar rastre, també inusual. Aquest no és el veí de la filla i no l'home en l'altre extrem del poble. No. Aquest falcó vola a la nit, convertint-se en un home jove i bella, és la granota que va resultar increïblement bella noia. Personatges, en relació amb el heroi d'un conte de fades vénen d'un altre lloc. Estranger, de fet, els personatges. Si es pensa en això, imaginar aquests misteriosos visitants, que poden aparèixer com a mínim sospitós, si no francament inquietant.

A més, sovint la forma en què el llegendari regne de Molt Molt Llunyà està a l'altre costat del riu, que els habitants de la misteriosa país no poden creuar. Les seves parades d'aigua, només perquè els personatges fugen de la persecució. A manera de referència, en les llegendes de molts pobles van venir dels baixos fons no pot creuar aigua corrent. Una manera de desfer-se d'un vampir - per llançar el taüt al riu.

Una altra opció - una apartada cabana al bosc o en un camp abandonat, aquí és on es pot trobar respostes a totes les preguntes. Fusta - sempre fosc, dens, sense explorar. Golf - deshabitat, salvatge. En la mitologia nòrdica, l'entrada a l'inframón - la porta al camp. La fusta europea - la imatge clàssica de la transició a la vida futura.

La porta entre els mons

La casa definitivament no hi viu ningú, i Baba Yaga, i les funcions de la va executar en un conte de fades, molt similar a la funció de guardià. Per què tots pensen el seu caràcter negatiu, si en qualsevol conte a tot el món no s'ha fet res dolent? No menjar, no matis, per contra, alimentat i escalfar al bany. Però precisament perquè és - el gatekeeper. Qualsevol persona que perd l'ànima. Caront va ser també inofensiu, però els aficionats li quedava poc.

Aquí està una caminada tals torna a llunyanes terres. Origen Fraseologismo familiar dels contes de la infància, és aquesta. És un viatge en el següent, post mortem, el món màgic. Orfeu, Eurídice caminant darrere, va entrar en el regne de Molt Molt Llunyà. Proserpine cada primavera des de la seva esquena. De fet, és molt lluny. Més del que podem imaginar. Molt més enllà. I tot el que queda de les antigues llegendes i rituals de màgia - durant mitja hora al llit del nen amb un llibre a les mans.