Ciríl·lic i llatí: diferència i traducció

Hi havia una vegada, el llatí existent, parlat pels romans, deixava una marca indeleble. Es tracta de totes les llengües europees, que es divideixen en romànica i germànica. Pel que fa als pobles eslaus, es va desenvolupar especialment un sistema d'escriptura fonamentalment nou, en el qual es van traçar els ecos d'Europa i els Balcans. Així, els alfabets principals entre els pobles eslaus-europeus són el ciríl·lic i el llatí, que utilitzem fins ara.

Origen dels idiomes

Els orígens pels quals es pot calcular el naixement d'un idioma concret són molt vagues. Fins ara, la lingüística i l'etimologia antigues constitueixen una de les majors dificultats per als investigadors. No obstant això, l'alfabet ciríl·lic i l'alfabet llatí són una excepció, ja que l'origen d'aquests alfabets és més o menys clar.

Llatí

Començarem amb la llengua parlada a la Roma antiga, i avui dia, encara que morta, és àmpliament utilitzada en medicina, història i filologia. El prototip del llatí era el llenguatge etrusc no escrit, que existia principalment en forma oral i que s'utilitzava entre les mateixes tribus que habitaven el centre de l'Itàlia moderna.

La nova civilització romana sistematitza tots els adverbis i assoliments dels seus avantpassats, formant un alfabet llatí de ple dret. Constava de 21 lletres: ABCDEFHIKLMNOPQRSTVXZ. Després de la dissolució de l'Imperi romà, el llatí es va estendre àmpliament per tota Europa i es va assimilar amb diversos dialectes tribals (celtes, gal·les, gòtiques, etc.).

Així, van aparèixer les llengües del grup romanç-alemany: francès, italià, alemany, anglès i molts altres. Avui dia, s'utilitza un únic alfabet consistent en 26 lletres per al seu enregistrament.

Antiga església eslava

Per als pobles eslaus, el llatí era estrany i inacceptable. Però tenint en compte que algunes terres estaven subordinades a l'autoritat papal, i altres van adoptar el cristianisme ortodox, era necessari ensenyar a la gent la Paraula Sant. Els germans grecs Cyril i Methodius van crear un alfabet de 43 lletres, que es va fer comprensible per als eslaus.

El van nomenar després del seu germà gran Cyril, i es va convertir en la base d'un nou idioma eslavo antic. Més tard, la quantitat de lletres es va reduir, i el mateix idioma es va estendre a territoris molt vastos. Per descomptat, va patir canvis a causa de diferents dialectes i, per tant, es va desintegrar en molts idiomes independents. Aquest alfabet es va convertir en la base dels escrits d'Europa oriental, del sud d'Europa i del rus.

Sistemes moderns d'escriptura internacional

Avui en dia, per a l'intercanvi d'informació a nivell internacional, fins i tot en països orientals, ciríl·lic i llatí s'utilitzen. Són dos alfabets universals que tenen una estructura i símbols similars, i també es poden reemplaçar. Però cal tenir en compte que cadascun d'ells té els seus propis mèrits.

Indiscutiblement, el llatí és més comú a la Terra. Amb la seva ajuda, es registren moltes paraules xineses i japoneses, és àmpliament utilitzat en documents bancaris (fins i tot a Rússia) per registrar dades personals. Però qualsevol lingüista us explicarà exactament que l'alfabet ciríl·lic és un alfabet molt més ric i més convenient a causa del fet que els seus símbols transmeten un gran espectre de sons.

Reformes "alfabètiques"

La substitució de l'alfabet ciríl·lic amb l'alfabet llatí és un assumpte molt important que ha aparegut repetidament en molts estats eslaus. Per primera vegada, la carta llatina suplantó l'eslau a la Rzeczpospolita i al Principat de Lituània. Fins ara, Lituània i Polònia, malgrat les arrels eslaus de les seves llengües, utilitzen l'alfabet llatí.

La traducció de l'alfabet ciríl·lic a l'escriptura llatina afecta també als països del sud d'Europa. Per exemple, Romania, que utilitzava l'escriptura cirílica, al segle XIX va adoptar l'alfabet llatí. De la mateixa manera, van arribar a Montenegro, Sèrbia i la República Txeca.

Què ha passat Rússia?

Al territori del nostre estat, l'escriptura cirílica i llatina va lluitar per un lloc sota el sol repetidament. Sens dubte, una carta cirílica era nativa del poble rus, però els repetits intents del catolicisme del país van suggerir abandonar-la i introduir l'alfabet llatí com a base per a un discurs escrit.

El primer a rebutjar l'alfabet eslau va ser Pere el Gran. Fins i tot va dur a terme una reforma lingüística, va treure moltes lletres de l'alfabet i va substituir algunes d'elles amb les europees. Però més tard va abandonar aquesta idea, tornant tot al seu lloc adequat.

El segon intent de romanització de la societat russa es va produir després de la revolució. En aquell moment, Lenin estava reformant la unificació. Es van adoptar unitats europees de mesura, es va produir una transició cap al calendari europeu, i se suposava que la llengua també es traduiria.

Els lingüistes han fet un gran treball de canviar totes les fonts russes que es van escriure en ciríl·lic. Però Stalin, que va arribar al poder poc després, es va adonar que la idea estava desproveïda de sentit comú, i va tornar tot a la normalitat.

Llatí i ciríl·lic: diferència

És impossible no adonar-se que els dos alfabets donats són increïblement similars entre si. Fins i tot contenen exactament les mateixes lletres: A, B, E, K, M, H, O, P, C, T, U, X. Però com ja s'ha assenyalat amb força, el funcional ciríl·lic és molt més ampli. A causa d'aquestes lletres com "Ш" o "Щ", per exemple, es transmet un so, que està escrit en alfabet llatí amb dos o tres quatre caràcters.

Per separat, val la pena esmentar sobre les lletres "C" i "K", que en la nostra carta estan estrictament delimitades pel so. I en les llengües del grup llatí , la seva transcripció depèn de la vocal avançada. Bé i el més important, el que distingeix l'alfabet llatí de l'alfabet ciríl·lic és que cada so correspon a la seva lletra.

La combinació de lletres en la paraula no afecta el seu so, la duplicació de les consonants es manifesta amb claredat, no hi ha vocals silencioses ni síl·labes silencioses.