Quin és el tractament. Exemples d'ús en trucades de veu

Referint-se a algú, cridem al seu destí. Aquesta és la paraula, com en diem, i és en el tractament de la llengua russa. De vegades s'expressa en poques paraules, entre les que es col·loquen puntuació, o els sindicats. A més, sovint la frase en una oració actua com un recurs. Exemples: "Mare, t'estimo, mare i pare, que són els més estimats per a mi la gent estimada mare, T'estimo ..."

Quines paraules apel·lació expressat

Molt sovint és noms propis, sobrenoms, àlies, animat noms comuns. Si més no - els objectes inanimats actuen com un recurs. Exemples: "Anna, surten al balcó Moscou, T'estimo com un fill per Donar la pota, Jack, anem a cantar, els meus amics adéu mar.!.!."

Quines parts del discurs s'expressa mitjançant una apel·lació?

• Substantiu en el cas nominatiu: "Quant de temps pot esperar, Boris?"
• Substantius en casos oblics: "Hey, vaixell Throw bot salvavides!"
• Adjectius, l'ús dins el significat del substantiu: "No ens barallem, estimada."
• Números: ! "Benvingut, benvingut respon, el quart!"
• Comunió: "Sigues feliç, viu!"

entonació emfatitzant

Per augmentar o disminuir el to, les pauses i l'entonació especial vocatiu pot trobar tractament. Exemples per a la comparació: "La noia va obrir la finestra / obert de la noia de la finestra."

En l'antiga llengua per expressar queixes que existís formar el cas vocatiu. Part d'ella s'ha conservat en les interjeccions: "El meu Déu, el meu Déu, els llums sacerdots, etc.".

funció sintàctica

El tractament no és una sentència. Ells no tenen significat, i la seva tasca - només per atreure l'atenció del receptor per expressar paraules. Ells no tenen relacions gramaticals amb els membres de les propostes. Aquests són alguns exemples de comparació amb el tractament sense ell: "El meu pare em va parlar amb molta força / Pare, a parlar amb mi.". En el primer cas, el substantiu "pare" en la frase s'associa amb el subjecte i el predicat és "parlar". En el segon cas la paraula - una apel·lació, i no fa cap paper sintàctic.

expressió de les emocions

Els sentiments d'alegria i la tristesa, la ira i l'admiració, l'afecte i la ira poden expressar tractament. Els exemples mostren com l'emoció es pot transmetre no només el to, sinó també per mitjà de sufixos, definicions, aplicacions, "Nadia, no ens deixi pensem desgraciada fanfaronishka que em va fer por Nightingale, la meva llum, el dolç que canten!.!"

frase vocatiu. tractament comú

El tractament pot ser molt similar a la crida frase vocatiu. Aquesta proposta és un matís de significat. Però no resulta atractiu. Exemples propostes vocatiu i suggeriments amb la referència: "Ivan - va dir en la desesperació / Hem de parlar, Ivan.".

En el primer cas es tracta de sentència vocatiu que conté peticions de connotació, la desesperació, l'esperança. En el segon cas, és només una apel·lació.

Exemples de propostes en les que el component de veu és prevalent, demostren el prolix i detallat estan manejant, "jove donzella que les trenes es van afluixar i els seus llavis es van obrir per a una cançó sobre l'amor, se li somiant amb mi, es parla de la glòria i de la llibertat, han oblidat tot. les seves promeses, no esperen la misericòrdia ".

En el llenguatge col·loquial tractament comú es divideix en una frase: "On, estimada, vas, home?"

Manipulació i estils de la parla

En el discurs literari i col·loquial es pot utilitzar com a referències expressió estable: "No em tortures, vostè, tristesa, enyorança A on em punts de sutura de la pista?"

Per contactar amb bastant freqüència es caracteritza per l'ús d'estructures amb una partícula. Si aquesta partícula s'utilitza amb un pronom, que sol anar acompanyat d'una clàusula atributiva subordinada: "Vosaltres que es va reunir recentment amb un somriure per a mi, desplomat els ulls?"

El tractament amb la partícula i són més comuns en el llenguatge col·loquial: "? Masha, Masha, on el nostre farinetes"

lloc de tractament en una oració

Contacte pot estar en el principi, mig i final de la frase: "Andreu, el que li va passar ahir / Què és, Andrew, va ser ahir / Què et va passar ahir, Andrew ???"

El tractament no pot ser part de les propostes, i s'utilitza de forma independent: "? Nikita R. Bé, per què no anar"

Els signes de puntuació durant la manipulació

Apel·lació, que parteix de la proposta, que era no importa, sempre es distingeix per comes. Si es trasllada fora de l'estructura i és un, més sovint després que ell va posar un signe d'exclamació independent. Aquests són exemples de propostes amb referència a l'exclusió dels signes de puntuació.

• Si s'utilitza el tractament en el començament de l'oració, a continuació, després d'una coma: "Estimada Natàlia, estem cantar!"
• Si la trucada és dins de l'oració, que es distingeix de tots dos costats, "Et conec, estimada, la marxa".
• Si la trucada es col·loca al final de la proposta, s'estableix abans de la coma, i després d'ell el signe, el que requereix l'entonació - el·lipsi punt, signe d'exclamació o d'interrogació: "Què vas menjar per al sopar, els nens"

Però exemples en què el recurs està fora de l'oferta: "operant Sergey V. Urgent / Dolç Pàtria Amb quina freqüència penso en tu en un país estranger !!!"

Si el tractament es fa servir amb una partícula de, la marca de puntuació entre ella i l'apel·lació no es posa: "Oh volgut jardí, un cop més respirar l'aroma de les seves flors!"

apel·lació retòrica

En general, el tractament s'utilitza en els diàlegs. En la poesia, l'oratòria , que estan involucrats en la coloració estilística del missatge. Un d'aquests estilísticament importants figures del llenguatge és un recurs retòric. Un exemple que veiem en el famós poema M. Yu. Lermontova "Mort d'un poeta", "Vostè multitud àvida de drets davant el tron, Llibertat, del geni i la fama botxins!" (Això, per cert, és una mostra de tractament avançat.)

Característica apel·lació retòrica rau en el fet que com una pregunta retòrica, no requereix una resposta o resposta. És simplement reforça el missatge de veu expressiva.