Llengües daghestanianes. Cognoms Daguestan. Literatura daghestaniana

Fins i tot per a la multinacional del Caucas, les característiques lingüístiques de Daguestan són inusuals, riques i diverses. Algunes llengües són inherents només en petits auls individuals, per la qual cosa Daguestan s'anomena "muntanya d'idiomes".

Varietat de llengües

Hi ha una trentena de llengües de muntanya Dagestani escrites i no escrites. Les llengües daghestianes estan incloses en el grup oriental de les llengües japítiques caucàsiques. El grup Txetxènia-Dagestan està en una relació llunyana amb el grup occidental d'Abkhàz-Adigge. Dins del grup, les llengües dagestanes tenen una estreta relació, la prova d'això és l'estructura gramatical i el vocabulari (especialment les llengües Avar i Lak).

Algunes llengües daghestianes han estat poc estudiades. Bé estudiat Darginsky, Avar, Lezghin, Lak. Per aquest motiu, només es pot fer una classificació preliminar.

Esquema de les llengües dagestanes

Pot semblar així:

1. El grup Avar-Ando-Dido. Inclou els següents idiomes: andina (godobari, andi, ahvah, botli, karata, bagvalal, tindi, chamalal); Avar; Dido (Capucci, Hvar, Ginuh, Hunzal, Dido); El llenguatge d'Archa o Rochi.
2. El grup Darginskaya. Inclou llengües Darginsky, Kubachi i Kaitak.
3. El grup Lak només està representat pel llenguatge Lak.
4. Grup Lezginskaya. Inclou els següents idiomes: Lezghin, Samur (agul, tsakhur, rutul, jack, haput, hinalug, kryz, Udi, bouduk), Tabasaran.

Les llengües daghestianes no tenen verbs reals en un sentit morfològic. No distingeixen entre formes impersonals i personals del verb. Moltes llengües dagestanes estan sorpresos per les moltes formes de declinació i la quantitat de casos.

Cognoms Daguestan

Tots els pobles dagestianos, inclosos els Kumyks, tenen gairebé els mateixos noms. La pronunciació pot variar. La major part són noms àrabs. Recentment, hi ha hagut un préstec de noms personals de la llengua russa.

Molts noms de Daguestan es conserven en els noms familiars (genèrics). Estan fets en llengües daguestanes amb l'ajuda de sufixos especials de multiplicitat. Per exemple, en el llenguatge Avar el sufix -al : en nom d'Ilyas-Ilyasal (Ilyasov). A Lak, s'utilitza el sufix -hyul : en nom d'Ali - Alihul (Aliyev).

Els noms genèrics (tukhum, família) inclouen la base, que es compon de paraules dagestanes, noms comuns i ètnics, noms de localitats.

Declinació de cognoms

En les llengües daghestianes, quan un genèric (cognom-tukhum) i un nom personal es combinen, el cognom en genitiu plural es posa primer, i després el nom personal. Per exemple: Ahmadhal Ahi, Mukhtarlany Gyaji.

Les llengües daghestianes ens permeten inclinar-nos al nom genèric quan no hi ha nom personal proper. Si es troba al costat del tukhum (genèric), llavors, per regla general, la declinació queda exclosa, és a dir, el cognom conserva el cas genitiu, el nom personal s'inclina.

Quan prepareu diversos documents, ja sigui un passaport, un certificat de matrimoni, una mètrica, un certificat, etc. - els noms de família es transliteren, els sufixos de Daguestan són substituïts pels russos -ev . Per exemple: Abdullaev, Akhmedov, Omarov.

Literatura daghestaniana

La literatura dels pobles de Daguestan és multilingüe i diversa. Durant molts segles, s'ha desenvolupat a les llengües Kumyk, Dargin, Avar, Lak, Tabasaran, Lezgin i Tat. En cadascun d'ells, la literatura es forma de manera peculiar, de moltes maneres depèn del desenvolupament cultural i socioeconòmic. La història dels pobles de Daguestan es reflecteix en l'art popular oral: són cançons líriques i èpiques, llegendes, llegendes, refranys, proverbis i llegendes. Molts d'ells estan imbuïts d'aspiracions humanistes i democràtiques, reflecteixen la lluita de les persones contra els opressors. Així, per exemple, "Parth Patima", una cançó de Lak, explica la lluita dels segles XIII i XIV. Amb els tàrtars mongoles. Kumyk "Kartgochak", "Song about Aigazi" explica la lluita contra els senyors feudals.

Els contes de Daguestan, una èpica èpica, cançons històriques inclouen motius de contes de fades i cançons d'altres pobles: Geòrgia, Azerbaidjan, Orient Mitjà i Àsia Central. Juntament amb l'art popular dels segles XVII-XVIII. Tradicions literàries desenvolupades en llengües locals i àrabs. L'època feudal es caracteritza per cròniques històriques, monuments literaris, diversos tractats sobre temes filològics i de ciències naturals, tots tenen mèrit literari.

Al segle XVII, el desenvolupament de la literatura secular professional va estar influenciat per les escoles de Moussa de Dagestan de Kudutlya, Shaaban d'Obod. Es van estudiar filosofia, llengües àrabs, dret, es van crear diccionaris, al mateix temps van aparèixer les primeres mostres d'escriptura. Les formes de desenvolupament de la literatura daguestana es poden trobar a través de les cròniques històriques de Magomed Tahir al-Karahi, Haji Ali, Hasan Alkadari.

Literatura dels segles XIX i XX

Ja al segle XIX, els científics russos van mostrar un gran interès per la literatura daguestana. Es van crear i publicar nombrosos llibres sobre etnografia i la història de Daguestan. "Derbent-name" - l'edició més antiga, es va estrenar a Sant Petersburg el 1851, el professor Kazembek es va traduir a l'anglès, va fer comentaris. El 1898 a Tbilisi es va publicar el mateix llibre amb una traducció al rus. A més, el nom de Derbent es va traduir a la llengua Lak.

La Revolució d'Octubre de 1917 va introduir una gran quantitat de literatura nova a Daguestan. Va començar el seu ràpid desenvolupament. Durant la Guerra Civil, van començar a néixer moltes cançons revolucionàries i partidistes que van cantar el Partit Comunista, la llibertat, la gent insurgent. Sota el poder soviètic, totes les nacionalitats de Daguestanes estaven unides, en aquest moment va començar l'escriptura, que es va ensenyar al gran públic. Els primers passos en el desenvolupament de la literatura post-revolucionària Dagestània van ser fets per escriptors com Z. Batyrmurzayev i G. Saidov. En aquella època, la tasca era elogiar el govern soviètic, realitzar propaganda activa per a les idees dels comunistes i exposar simultàniament idees burgeses hostils.

Durant la Segona Guerra Mundial, poetes i escriptors dagestanos van descriure les fites de soldats soviètics que defensaven la seva pàtria. Es van escriure nombroses obres amb trets característics de l'art popular. En aquell moment, es van crear obres tan significatives com "The Wife of a Frontier Woman", "The Song of Brides" de Tsadasy; "Veu de la mare", "A les portes del Caucas" d'Hajiyev; "Armes de Gulazov"; "Veient el Highlander" Zalov; "Nits", "Dnepr", "A la carretera" Suleymanov.

Actualment, l'organització d'escriptors de Daguestan és una de les més grans de Rússia. Inclou més de 140 poetes, dramaturgs, proses, crítics, traductors. La unió consta de nou apartats, el cap de cadascun d'ells és un escriptor famós amb nom mundial.