La Bíblia - la Bíblia és ... Traduccions

Com es creu comunament, l'essència de la Bíblia s'afirma en el verset: "Perquè ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè tot aquell que en ell creu no es perdi, sinó que tinguin vida eterna."

Què és la Bíblia

Bíblia - és un conjunt de textos religiosos relacionats amb el judaisme i el cristianisme i reconegudes en aquestes religions com sagrat. Textos professaven religions estan cridades canònica. En el cristianisme de la Bíblia es compon de dues parts principals - antic i nou testament. En el judaisme, el Nou Testament no es reconeix com un tot impugnada i associat amb Crist. L'existència mateixa de la seva ser qüestionat o rebut amb grans reserves.

antic Testament

L'Antic Testament de la Bíblia es diu, va ser creada en l'era pre-cristiana. Això també s'aplica a les creences dels Jueus. Testament es compon de desenes de llibres, el nombre varia en el cristianisme i el judaisme. Els llibres estan organitzats en tres seccions. El primer es diu "La Llei", la segona - "Profetes", i el tercer - "les Escriptures". La primera secció també es coneix com "Moisès Pentateuc" o "Torà". La tradició jueva eleva el seu rècord a Moisès revelació divina en la Muntanya Sinaí. Secció del llibre "Profetes" inclou escrits, creats en el període des de l'Èxode fins a la captivitat de Babilònia. La tercera secció del llibre s'atribueix al rei Salomó, i de vegades es diu el terme grec - salms.

nou Testament

Llibres del Nou Testament constitueixen la segona part de la Bíblia cristiana. Es refereixen al període de l'existència terrenal de Jesucrist, els seus sermons i missatges dels seus deixebles-apòstols. La base del Nou Testament conformen l'Evangeli - Mateu, Marc, Lluc i Joan. Autor del llibre titulat "evangelistes", és un deixeble de Crist i el testimoni directe de la seva vida, crucifixió i resurrecció miraculosa. Cada un d'ells a la seva manera presenta esdeveniments associats amb Crist, en funció del que el principal aïllat. En els Evangelis, les paraules de Jesús van passar els seus sermons i paràboles. Més recentment, es considera la creació de l'Evangeli de Joan. És en certa mesura complementària als tres primers llibres. Un lloc important en el Nou Testament va prendre el llibre dels Fets i les Epístoles i l'Apocalipsi. Les epístoles reflecteix una interpretació de la doctrina cristiana dels apòstols a les comunitats de l'església de l'època. Una revelació, també conegut com l'Apocalipsi, dóna prediccions profètiques de la segona vinguda del Salvador i la fi del món. El llibre de Fets es refereix al període que va seguir a l'ascensió de Crist. Ella, a diferència d'altres seccions del Nou Testament, té la forma de cronologia històrica i descriu les àrees en què es van desenvolupar els esdeveniments i les persones que hi participen. A més dels llibres canònics del Nou Testament, hi ha també els apòcrifs, no reconegut per l'Església. Alguns d'ells s'atribueixen a la literatura herètica, mentre que altres es consideren prou fiables. Apòcrifs són principalment d'interès històric, el que contribueix a la comprensió de la formació de la doctrina cristiana i els seus cànons.

El lloc de la Bíblia en religions del món

Els llibres que componen la Bíblia - no és només una tradició judaica i cristiana. No menys important que són per a l'Islam, que es reconeix com a part de les revelacions i els individus les accions que descriuen. Musulmans reconeixen els profetes no només els personatges de l'Antic Testament com Abraham i Moisés, però també es considera un profeta i Crist. textos de la Bíblia en el seu significat associats amb els versos de l'Alcorà, i són per tant evidència de la veritat de la doctrina. La Bíblia - una font de revelació religiosa, el total per a les tres religions del món. Per tant, les principals religions del món estan estretament relacionats amb el llibre de llibres i reconeixen el que es va dir en ella com la base de la seva visió religiosa del món.

Les primeres traduccions de la Bíblia

Les diferents parts de la Bíblia van ser creats en diferents moments. La més antiga tradició de l'Antic Testament van ser escrits en l'idioma hebreu, i alguns més tard - en arameu, és un dialecte "carrer jueva" col·loquial. El Nou Testament va ser escrit en la versió dialecte de la llengua grega. Amb la difusió del cristianisme i la predicació de la doctrina entre diferents nacions, hi havia una necessitat de traduir la Bíblia als idiomes dels més accessibles del seu temps. La primera traducció coneguda era la versió llatina del Nou Testament. Aquesta versió es diu la Vulgata. Les traduccions de l'època primerenca de la Bíblia inclouen el llibre en copte, el gòtic, l'armeni i alguns altres.

La Bíblia en els idiomes d'Europa Occidental

L'Església catòlica té una actitud negativa a la traducció de la Bíblia a altres idiomes. Es creia que això seria una violació de la transferència del significat de la Sagrada Escriptura, causada per la diferència en la terminologia idiomes diferents inherents. Per tant, la traducció de la Bíblia a l'alemany i l'anglès no és únic esdeveniment en el camp de la lingüística, sinó per reflectir canvis significatius en el món cristià. La traducció alemanya de la Bíblia es va adonar de Martin Luther, el fundador del protestantisme. El seu treball ha donat lloc a una profunda divisió en l'Església Catòlica, la creació d'una sèrie de denominacions protestants, que constitueixen ja una part important del cristianisme. traduccions a l'anglès de la Bíblia, creat a partir del segle XIV, també van formar la base de la separació dels cristians al voltant de l'Església d'Anglaterra i la formació de certs ensenyaments protestants.

traducció Església

Una fita important en la difusió del cristianisme era la traducció de la Bíblia en l'idioma eslau antic, fet pels monjos Ciril i Metodi al segle IX dC. e. Recompte dels textos litúrgics del grec va exigir diversos problemes. En primer lloc, calia decidir sobre el sistema de gràfics, per crear una versió personalitzada de l'alfabet. Encara Kirill I Mefody són considerats pels autors de l'alfabet rus, sembla prou convincent i l'afirmació que han utilitzat els sistemes de signes existents utilitzats en la literatura eslava, l'estandardització d'ells en la seva tasca. El segon problema (potser encara més important) era adequada transferència de significats establerts en la Bíblia, el terme grec, en les paraules de la llengua eslava. Atès que no sempre era possible dur a terme, en la facturació a través de la Bíblia que es va introduir una considerable varietat de termes grecs que han rebut interpretació inequívoca en revelar el seu significat en la interpretació eslava. D'aquesta manera, l'idioma eslau antic de la Bíblia, amb aparell conceptual de la terminologia grega, va ser la base de l'anomenada idioma eslau.

traducció Rus

Encara que l'Església Vella és la base de l'hora tardana de llengües parlades per moltes persones, amb la diferència entre un públic i un llenguatge modern de la base original a acumular amb el temps. Es fa difícil per a la gent a entendre el significat de les paraules transmeses, es van retirar d'ús diari. Per tant, l'adaptació del text original amb la versió actual de la llengua es considera que és una tasca d'enormes proporcions. traduccions de la Bíblia en la llengua russa moderna es van dur a terme en diverses ocasions, des del segle XIX. El primer d'ells es va dur a terme a la segona meitat d'aquest segle. Bíblia de Rússia va ser nomenat el "sinodal" perquè la traducció va ser aprovat pel Sant Sínode de l'Església ortodoxa russa. Que transmet no només el costat de fet, connectat amb la vida i predicació de Crist, sinó també el contingut espiritual de les paraules dels seus punts de vista, comprensible contemporània. La Bíblia en rus té per objecte facilitar la interpretació correcta del sentit humà actual dels esdeveniments. La religió s'utilitza el terme en ocasions difereix substancialment de la terminologia habitual de les llars, i la revelació del sentit intern dels fenòmens del món espiritual o la relació requereix un coneixement profund no només en eslau i rus, sinó també un contingut mística especial, que es transmet paraules. Nova Bíblia traduïda a la llengua russa, fa que sigui possible continuar per transmetre la tradició cristiana en la comunitat, utilitzant la terminologia disponibles, i mantenir la continuïtat amb els ascetes i els teòlegs d'abans.

La bíblia satànica

La influència del cristianisme en la societat va provocar una reacció per part dels adversaris de la religió. En contrast amb els ensenyaments de la Bíblia creats envolta textos en forma semblant, alguns dels quals són anomenats satànic (un altre terme - Negre bíblia). Els autors d'aquests tractats, alguns dels quals van ser creats en els temps antics, prediquen prioritats de valor, oposant-se radicalment ristianstvu i la predicació de Jesús. Es troben a la base de molts ensenyaments herètiques. Negre Bíblia afirma la singularitat i la supremacia del món material, que situa l'home amb les seves passions i aspiracions en el seu centre. Satisfacció propis instints i necessitats declarades l'únic significat d'una breu existència terrenal, i perquè això sigui apropiat, i qualsevol forma d'acció. Tot i la materialista Satanisme, reconeix l'existència de l'altra vida. Però pel que fa al seu dret a terrenal de l'home es predica de manipular o controlar les entitats d'aquest món per tal de servir als seus propis desitjos.

La Bíblia en la societat contemporània

El cristianisme és un dels ensenyaments religioses més comuns en el món modern. Aquesta posició es manté durant un temps considerable - almenys mil anys. L'ensenyament de Crist, que dóna als preceptes i paràboles de la Bíblia fan base moral i ètica de la civilització. Per tant, la Bíblia s'ha convertit en el llibre més famós de la història del món. Ha estat traduït a gairebé tots els idiomes moderns i molts dialectes obsolets. Per tant, el noranta per cent de la població del món pot llegir-lo. La Bíblia - que també és la principal font de coneixement sobre el cristianisme.