Gènere vella literatura russa

Antiga literatura russa s'origina des dels temps de la Rus de Kíev. Durant vuit segles ha passat per diverses etapes de desenvolupament. El primer - és l'aparició i la florida de la literatura de la Rus. La qüestió està en el terreny de la mitologia dels eslaus, la tradició oral de les persones i l'aprenentatge (després de la introducció del cristianisme) experiència literària de Bizanci i Bulgària.

Ara tenim dos tipus de monuments de la literatura russa antiga: l'original i traduït. Amb l'adopció del cristianisme, la construcció de temples i la introducció de l'ensenyament escolar s'ha incrementat la demanda de la literatura cristiana església, llibres d'oracions. Això va donar lloc a una literatura traduïda autoritzat Església (Paterik, vides, llibres bíblics, etc.). literatura traduïda va arribar a Rússia principalment de Bizanci. Que va importar en el primer lloc que era necessari per a les necessitats pràctiques de la nova religió cristiana. Funciona no només preservats amb cura i replicació, i que és la seva carrera literària continua en el nou recinte històric-socials i culturals.

D. Likhachev va assenyalar que de Bizanci es va moure lluny de tots els gèneres de l'Antic literatura russa. Alguns ni tan sols han aconseguit en el nostre sòl, i alguns van ser creats de nou, sol. Això es deu a les diferents etapes del desenvolupament de la societat bizantí i antic. Això s'aplica, per exemple, obres de poesia, prosa, i que es van traduir conceptualitzats de noves maneres. L'experiència dels primers poetes búlgars no va causar la continuació a Rússia. El mateix és el cas amb proverbis. En Bizanci, van començar a reunir-se al segle 12, i una col·lecció de proverbis russos van començar només en el segle 17. D'això es dedueix que és impossible erigir gèneres de la literatura antiga Rússia al sistema de gènere bizantí. Que originalment es trobaven en diferents etapes.

Els principals gèneres de la literatura antiga presenten anals, "ensenyaments" obres hagiogràfiques (menologi) orador-moralista prosa.

La majoria d'ells eren a la demanda de serveis. utilitzat activament els textos bíblics, traduït per científics d'educadors Ciril i Metodi i els seus alumnes amb la llengua grega. Alguns gèneres de la literatura russa de vida destinades per a la vida monàstica àrdua. La seva regulació ha estat llegint, fins i tot en privat, mitjançant el qual s'han produït diversos tipus de cant, vides.

Com a part d'alguns gèneres han desenvolupat un nou producte (per exemple, una nova vida van sorgir a poc a poc en relació amb la canonització dels sants). D'altres es limiten a certa gamma de productes, i no es permet la introducció d'altres de nous (Evangeli, els Salms, les Epístoles dels Apòstols). Però malgrat això, i tots dos van mantenir les seves característiques formals.

Menys tradicions unides van ser cridats gèneres 'secular' de la vella literatura russa. No obstant això, no eren secular en el contingut i la finalitat de la lectura en el món. Ells no estan vinculats al culte (encara que també tenia un tema de l'església), a moments específics en la vida d'una persona pot ser llegit en qualsevol moment, així que no tenen unes estrictes signes externs. Aquests gèneres, també, procedien de Bulgària i Bizanci, inclouen obres històriques ( "El relat de la destrucció de Jerusalem," Iosifa Flaviya, "Devgenievo acte"), les cròniques i els apòcrifs. Aquests últims no van ser santificats per l'església i va escriure el tema de l'Antic i del Nou Testament, que es va complementar i perfeccionar la Bíblia. Els herois més populars de la Apòcrifs eren els apòstols Pere i Pau, Elies amb Moisès; Un dels exemples més clars d'aquest tipus de treball - "Ruta de la Mare de Déu per l'infern."

Des del segle 12, la vella literatura russa ja ha assolit un nivell de desenvolupament que no només no es queda quiet, però també va influir en el desenvolupament de la cultura dels països dels Balcans.